pubill
Definición
En el dret civil català tradicional, fill no instituït hereu que es casa amb una pubilla, aportant una dot al matrimoni.
Masculí de 'pubilla', referint-se al marit o al fill que es casa amb l'hereva femenina en estructures familiars rurals catalanes.
Ejemplos
En la masia vella, el pubill va arribar amb una bona dot però ràpidament va descobrir qui manava de veritat: la pubilla!
En la masía vieja, el pubill llegó con una buena dote pero rápidamente descubrió quién mandaba de verdad: ¡la pubilla!
Modernament, ser pubill significa casar-te amb l'hereva i acabar fent el cafè cada matí mentre ella dirigeix les terres.
Modernamente, ser pubill significa casarte con la heredera y acabar haciendo el café cada mañana mientras ella dirige las tierras.
Ningú volia ser el pubill de la família perquè implicava dir adéu a la herència i hola a les ordres de la pubilla.
Nadie quería ser el pubill de la familia porque implicaba decir adiós a la herencia y hola a las órdenes de la pubilla.
El pubill clàssic portava bous com a dot; el d'avui, un Tesla i una targeta de crèdit il·limitada.
El pubill clásico llevaba bueyes como dote; el de hoy, un Tesla y una tarjeta de crédito ilimitada.